LaTorxa

1968-2008. La pseudojoventut d'avui dia.

matiese | 08 Maig, 2008 22:22

Fa 40 anys que el món, en molts dels seus àmbits (començant per el polític i acabant per el sexual, passant per el cultural i altres) es va agitar de forma considerable, donant pas a un estil de vida diferent i fresc. Parlem del maig del 68, però en realitat fou l'ANY 68.

Un any històric, una fita cabdal de la superació humana, ja sigui a nivell individual com col·lectiu, un èxit sense precedents al segle XX, d'una societat que aixecant la mà lliure d'armes, va impulsar un triomf dedicat a les llibertats.

El motor de tot aquest terratrèmol social, va sersens dubte, la joventut, la qual en un cop de ràbia, va canalitzar la seva energia per impulsar un canvi que es pretenia permanent. Emperò la joventut de llavors no era com la d'ara.

Era moderna, al dia, amb inquietuds, amb esperit de superació, oberta, escoltadora, ferma, capaç, rotunda, contundent, intel·ligent i culta. En general una generació que va treure de la llarga postguerra (sobretot a Europa), energia per moure un món que encara molt a poc a poc se'n sortia de les fortes sotregades de finals dels 30 i dels 40. Una generació amb l'ànsia de la superació social, amb esperit transigent, amb força, sense por i amb la seguretat de que el missatge del jove, el missatge propi havia d'arribar, fos com fos a les cúpules dirigents del món. I ho havia de fer a través de la mobilització pacífica, l'incorformisme juvenil per excel·lència.

El més important de tot això, és que si avui en dia donam importància als fets del 68, no és per altra cosa, que perquè van sortir efecte. Va triomfar l'aixecament de la veu juvenil i culta en front dels fils que dirigien de forma inadeqüada el destí del nostre futur com a pobles de llibertat.

L'esperit del 68 ha arribat als nostres dies, sí, és cert. Però ha arribat així com tocava?

És cert que la paraula llibertat ha pres molt de protagonisme a tots els nivells, però...no se'n ha perdut el sentit? I...existeix realment aquesta llibertat? Hi ha algú que es pugui declarar lliure?

Els joves d'avui es podríen definir com: ignorants, intransigents, poc dialogants, sense ambició, sedentaris (a tots els nivells), poc preparats, desinteressats (en el mal sentit de la paraula) i sobretot: engolits per l'espiral "mediàtica" que provinent dels tots els àmbits socials (sobretot polític i econòmic), manejen els fils de la joventut, amansant-la i fent-la anar per el camí del silenci i de la resignació present de la pèrdua de la lluita per el futur.

Per tan amb 40 anys, el terme llibertat, s'ha apoderat del panorama general mundial en tots i cadascun dels àmbits, i lentament tots i més els joves, ens hem esclavitzat al nou concepte de llibertat, un concepte que s'ha devaluat i frivolitzat. Sembla que ens haurem d'acostumar a les campanyes "supermegaguais" del PSOE, la negació liberal (menys en el terme econòmic) del PP, o les utòpiques propostes dels nacionalismes...això pel que fa a aquest estat "nostre"...

Un futur negre, per a una generació QUASI perduda.

Que no manqui l'esforç, que no manqui la il·lusió.

Siguem realistes: Lluitem per l'impossible