LaTorxa

No ens hauria de cridar l’atenció que ens els EUA, la decisió de triar una persona que opti a la cursa electoral, sigui una més a la llista de frivolitats socials. Però no és així.

Sembla que a l’Estat espanyol, i també al nostre país, ha arribat la Obamafòria. Sí, ha bastat lo de sempre. Algú que ha cridat l’atenció, amb un discurs planer i no mancat de popularisme, ha aconseguit enlairar-se a les més altes capes de l’esfera política. Obama és, sense exagerar, el Chikilicuatre de la política nord-americana.

Fixau-vos-hi: Elegits democràticament, els dos tenen una veu que crida l’atenció, no se sap si primer fou la càmera fotogràfica o el personatge, els dos practiquen un discurs planer i senzill, tenen poca experiència en els seus camps, s’enfronten a rivals de molt més valor i.....tots dos, de forma inexplicable, guanyen i tiren endavant.

No ha servit de res que una dona com Clinton, emprenedora, capaç, rotunda, contundent, veterana, segura, directa i amb una personalitat com a mínim: singular, hagi posat al camí d’un afro-americà amb poca experiència i amb un discurs que retorna a la llum les paraules de personatges tan explotats com Luther King.

Una vegada derrotada, no s’acaba aquí el martiri d’una dona que no li queda més opció (positiva) que viure a l’ombra d’un ex-rival, donant-li alè i força, per dirigir-lo a una cadira que li vendrà grossa.

Això si...Obama la vol com a vice-presidenta! Sembla mentida, però veig a aquest home, capaç de transgredir, el que per a mi seria un “imperatiu moral”, el de col•locar a Clinton al despatx veïnat, per tenir-la a prop, solucionant els problemes que jo som incapaç d’arreglar.

Pobre Hillary...ho té NEGRE.

He llegit a la premsa d’avui, que sembla ser que Carlos Delgado s’està trobant problemes dins del seu propi equip, de camí cap a la cadira del despatx central del número 10 del carrer del Palau Reial, a Palma.

No està de sort. Les coses no li surten com havia estat planejant. Si en un principi havia aconseguit fer molt de renou i crear un fort “rum-rum” polític, ara la seves formes crispants, la seva actitud insolent, amb aires de superioritat i sobretot la seva mordacitat li estan tornant en contra, sepultant-lo en el relatiu oblit que sofreixen els polítics que acostumen a seguir una tònica massa previsible i desafortunada a la hora d’assolir les fites establertes.

Les seves campanyes de balcanització lingüística no han sofert tot el mal que ell desitjava a la nostra llengua i cultura, ha fracassat. Som més forts del que podia arribar a imaginar; he d’admetre que realment me va deixar una mica esglaiat i atemorit amb aquesta forma de fer “política”.

D’aquesta forma, Delgado, ha reduït considerablement la superfície que ocupava a diaris i informatius autonòmics, i pel que veig, si la recupera és per anunciar que a la seva formació també hi ha lloc per a la discrepància interna.

Tres frases li vull dedicar:

1. “divide i venceràs”.........La pròxima vegada aniràs més viu i veuràs que lo que has desitjat a altres també te pot passar a tu.

2. “qui pets envia, merda rep”..........Aquesta ja la vaig dedicar a Maria Salom, és un bon lema per el PP, no trobau?

3. “mal d’altres, rialles són”.........Això és lo que volies, i això és lo que no has aconseguit.

Adéu Carlos, adéu.

El projecte de l’Òpera de Palma s’ha acabat de posar en marxa avui, tot just un any després de la victòria per majoria absoluta del PP a les principals institucions de la comunitat autònoma.

El president Matas, ha visitat les obres acompanyat de la presidenta del Consell Insular de Mallorca, Rosa Estaràs i de la batllessa de Palma de Mallorca, Catalina Cirer; tot això, just després de criticar de forma molt dura a la fluixa oposició que els socialistes han exercit després de la marxa a Madrid de Francesc Antich, després de les eleccions de fa un any; quan al retrocedir en nombre d’escons es tirà als braços del també ja fracassat govern socialista a nivell estatal.

En el primer aniversari de la victòria popular, la forta caiguda en intenció de vot del PSIB, la desaparició de UM de l’esfera política autonòmica, i els mals resultats del Bloc, l’anomenat “experimento hexapartito” com en diu la presidenta Rosa Estaràs, han provocat que en el si de la formació conservadora es respiri un ambient exultant i de victòria permanent, tot just uns mesos després de que Mariano Rajoy accedís al despatx principal de la Moncloa després de protagonitzar la major remuntada electoral de la història del nostre estat.

Així ha estat com Matas, a través del seu gabinet d’informació, càrrec que depèn de l’ex-regidor de l’Ajuntament de Palma, Rodrigo de Santos, hagi donat a conèixer un comunicat en el que es felicitava d’haver aconseguit els magnífics resultats electorals i per el treball posat en marxa durant el primer any de la nova legislatura.

Ha estat també un comunicat en el que ha donat a conèixer que les obres per reobrir el metro de Palma de Mallorca, després de l’esfondrament d’un dels pisos a causa del pes de l’aigua que si filtrà el passat mes de novembre, es posaran en marxa la setmana vinent.

Després de la roda de premsa oferta conjuntament per l’arquitecte Santiago Calatrava i el propi president del govern; Matas s’ha vist interrogat sobre diferents afers d’índole política que el cap de l’executiu autonòmic s’ha dedicat a esquivar al llarg de les darreres setmanes, així ha estat com ha parlat de la condemna d’Hidalgo sobre el cas Andratx, "la justícia balear segueix essent tan neta com fins ara i si el jutges creuen que aquesta és la condemna que li pertoca...així ho han de fer saber a l’acusat".

Matas també ha volgut parlar de l’actitud del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que en els darrers dies ha pres la decisió d’aliar-se amb el nou govern italià de Silvio Berlusconi, per tal de dur a terme accions i prendre mesures convergents en el tema de la immigració il•legal, així mateix Matas ha elogiat el gabinet de ministres de Rajoy, en el qual hi ha la inquera Maria Salom, i del nou executiu ha dit que "és un equip capaç, rotund, estable, pròxim als interessos de Balears i format per els millors".

Matas ha aprofitat la situació per informar que el govern balear ja ha establert contactes amb el ministre de medi ambient Abel Matutes, per tal de dur a terme una nova ordenació territorial pel que fa als parcs naturals de balears i també amb la ministra d’Obres Públiques, María San Gil, i el ministre d’Economia, Jaime Mayor Oreja, per tal que arribi a l’arxipèlag un millor finançament que permeti dur a terme l’allargament de les autopistes de Mallorca fins als termes municipals de Campos, Artà i Pollença.

Així mateix, el president del govern ha restat importància a les baixes que s’han produït en el seu partit. On polítics de la talla de Gallardón o Saénz de Santa María han decidit abandonar el partit, després de la victòria en el si de cúpula política del partit de l’anomenat cercle dur, encapçalat per Acebes, nou ministre de presidència.

La veu Balear 27-Maig-2008

11:15 del matí. Entro al Corte Inglés de Jaume III, disposat a fer quatre voltes per allà dins, agafo les escales mecàniques i em disposo a la planta de roba per home, quina és la meva sorpresa quan de sobte em trobo al darrera de la família "Prim". Sí, sí, la família "Prim", al complet, amb el seu papi xulo al cap davant!, el seu papi xulo, el mateix al qual li he dedicat tants comentaris!

S'ensuma la flaire de PP quatre hores lluny, robeta de sa millor, aparença en estat pur. Una família a l'americana... del tipus El Príncep de Bel-Air (òbviament en versió blanca), diners sortint de les orelles, rialles, i castellà...això que no falti! De fet una família qualsevol al carrer de les madones de bona butxaca de Palma.

Després d'això, me fugen ses ganes de roba i altres frivolitats, canvio d'opinió i me'n vaig a baix de tot, als llibres i als cds. Entro a la planta en qüestió i trobo una taula amb la que flip! Plena a vessar de llibres de: Pedro J. Ramírez, Federico Jiménez Losantons, Albert Boadella, i altres apologistes dels règims més rancis de la dreta. Biografies de Franco, llibres que et conten les mil i una meravelles del franquisme "pràcticament en vers" com un "Cantar de gesta". La majoria d'aquests llibres amb unes portades tan llampants com els vestits de Carmen Maura a "Mujeres al borde de un ataque de nervios"....es veien d'una hora lluny. Tots aquests llibres baix un cartell que resa: Política i assaig, perdó: Política y ensayo.

Total: pànic i estrés al Corte Inglés (m'ha sortit un vers i tot!). Agafo els atapins i me piro...que tenc millors coses amb que perdre el temps.

Fa 40 anys que el món, en molts dels seus àmbits (començant per el polític i acabant per el sexual, passant per el cultural i altres) es va agitar de forma considerable, donant pas a un estil de vida diferent i fresc. Parlem del maig del 68, però en realitat fou l'ANY 68.

Un any històric, una fita cabdal de la superació humana, ja sigui a nivell individual com col·lectiu, un èxit sense precedents al segle XX, d'una societat que aixecant la mà lliure d'armes, va impulsar un triomf dedicat a les llibertats.

El motor de tot aquest terratrèmol social, va sersens dubte, la joventut, la qual en un cop de ràbia, va canalitzar la seva energia per impulsar un canvi que es pretenia permanent. Emperò la joventut de llavors no era com la d'ara.

Era moderna, al dia, amb inquietuds, amb esperit de superació, oberta, escoltadora, ferma, capaç, rotunda, contundent, intel·ligent i culta. En general una generació que va treure de la llarga postguerra (sobretot a Europa), energia per moure un món que encara molt a poc a poc se'n sortia de les fortes sotregades de finals dels 30 i dels 40. Una generació amb l'ànsia de la superació social, amb esperit transigent, amb força, sense por i amb la seguretat de que el missatge del jove, el missatge propi havia d'arribar, fos com fos a les cúpules dirigents del món. I ho havia de fer a través de la mobilització pacífica, l'incorformisme juvenil per excel·lència.

El més important de tot això, és que si avui en dia donam importància als fets del 68, no és per altra cosa, que perquè van sortir efecte. Va triomfar l'aixecament de la veu juvenil i culta en front dels fils que dirigien de forma inadeqüada el destí del nostre futur com a pobles de llibertat.

L'esperit del 68 ha arribat als nostres dies, sí, és cert. Però ha arribat així com tocava?

És cert que la paraula llibertat ha pres molt de protagonisme a tots els nivells, però...no se'n ha perdut el sentit? I...existeix realment aquesta llibertat? Hi ha algú que es pugui declarar lliure?

Els joves d'avui es podríen definir com: ignorants, intransigents, poc dialogants, sense ambició, sedentaris (a tots els nivells), poc preparats, desinteressats (en el mal sentit de la paraula) i sobretot: engolits per l'espiral "mediàtica" que provinent dels tots els àmbits socials (sobretot polític i econòmic), manejen els fils de la joventut, amansant-la i fent-la anar per el camí del silenci i de la resignació present de la pèrdua de la lluita per el futur.

Per tan amb 40 anys, el terme llibertat, s'ha apoderat del panorama general mundial en tots i cadascun dels àmbits, i lentament tots i més els joves, ens hem esclavitzat al nou concepte de llibertat, un concepte que s'ha devaluat i frivolitzat. Sembla que ens haurem d'acostumar a les campanyes "supermegaguais" del PSOE, la negació liberal (menys en el terme econòmic) del PP, o les utòpiques propostes dels nacionalismes...això pel que fa a aquest estat "nostre"...

Un futur negre, per a una generació QUASI perduda.

Que no manqui l'esforç, que no manqui la il·lusió.

Siguem realistes: Lluitem per l'impossible

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• Hillary ho té...NEGRE
• "Las vacas flacas de Delgado"
• Un any impopular....afortunadament.
• Pànic al Corte Inglés!
• 1968-2008. La pseudojoventut d'avui dia.
• Li hem d'aturar els peus JA
• Paradoxa política
• Carta a Carles Delgado
• En Rajoy vol avortar o és simplement mal de ventre i remordiments?
• Indiferència internacional. Espanya no pinta res

• General [18]
• Anàlisi política i social. [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom