matiese | 08 Juny, 2008 21:13
No ens hauria de cridar l’atenció que ens els EUA, la decisió de triar una persona que opti a la cursa electoral, sigui una més a la llista de frivolitats socials. Però no és així.
Sembla que a l’Estat espanyol, i també al nostre país, ha arribat la Obamafòria. Sí, ha bastat lo de sempre. Algú que ha cridat l’atenció, amb un discurs planer i no mancat de popularisme, ha aconseguit enlairar-se a les més altes capes de l’esfera política. Obama és, sense exagerar, el Chikilicuatre de la política nord-americana.
Fixau-vos-hi: Elegits democràticament, els dos tenen una veu que crida l’atenció, no se sap si primer fou la càmera fotogràfica o el personatge, els dos practiquen un discurs planer i senzill, tenen poca experiència en els seus camps, s’enfronten a rivals de molt més valor i.....tots dos, de forma inexplicable, guanyen i tiren endavant.
No ha servit de res que una dona com Clinton, emprenedora, capaç, rotunda, contundent, veterana, segura, directa i amb una personalitat com a mínim: singular, hagi posat al camí d’un afro-americà amb poca experiència i amb un discurs que retorna a la llum les paraules de personatges tan explotats com Luther King.
Una vegada derrotada, no s’acaba aquí el martiri d’una dona que no li queda més opció (positiva) que viure a l’ombra d’un ex-rival, donant-li alè i força, per dirigir-lo a una cadira que li vendrà grossa.
Això si...Obama la vol com a vice-presidenta! Sembla mentida, però veig a aquest home, capaç de transgredir, el que per a mi seria un “imperatiu moral”, el de col•locar a Clinton al despatx veïnat, per tenir-la a prop, solucionant els problemes que jo som incapaç d’arreglar.
Pobre Hillary...ho té NEGRE.
| « | Juny 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||