matiese | 08 Juny, 2008 21:13
No ens hauria de cridar l’atenció que ens els EUA, la decisió de triar una persona que opti a la cursa electoral, sigui una més a la llista de frivolitats socials. Però no és així.
Sembla que a l’Estat espanyol, i també al nostre país, ha arribat la Obamafòria. Sí, ha bastat lo de sempre. Algú que ha cridat l’atenció, amb un discurs planer i no mancat de popularisme, ha aconseguit enlairar-se a les més altes capes de l’esfera política. Obama és, sense exagerar, el Chikilicuatre de la política nord-americana.
Fixau-vos-hi: Elegits democràticament, els dos tenen una veu que crida l’atenció, no se sap si primer fou la càmera fotogràfica o el personatge, els dos practiquen un discurs planer i senzill, tenen poca experiència en els seus camps, s’enfronten a rivals de molt més valor i.....tots dos, de forma inexplicable, guanyen i tiren endavant.
No ha servit de res que una dona com Clinton, emprenedora, capaç, rotunda, contundent, veterana, segura, directa i amb una personalitat com a mínim: singular, hagi posat al camí d’un afro-americà amb poca experiència i amb un discurs que retorna a la llum les paraules de personatges tan explotats com Luther King.
Una vegada derrotada, no s’acaba aquí el martiri d’una dona que no li queda més opció (positiva) que viure a l’ombra d’un ex-rival, donant-li alè i força, per dirigir-lo a una cadira que li vendrà grossa.
Això si...Obama la vol com a vice-presidenta! Sembla mentida, però veig a aquest home, capaç de transgredir, el que per a mi seria un “imperatiu moral”, el de col•locar a Clinton al despatx veïnat, per tenir-la a prop, solucionant els problemes que jo som incapaç d’arreglar.
Pobre Hillary...ho té NEGRE.
matiese | 07 Juny, 2008 12:52
He llegit a la premsa d’avui, que sembla ser que Carlos Delgado s’està trobant problemes dins del seu propi equip, de camí cap a la cadira del despatx central del número 10 del carrer del Palau Reial, a Palma.
No està de sort. Les coses no li surten com havia estat planejant. Si en un principi havia aconseguit fer molt de renou i crear un fort “rum-rum” polític, ara la seves formes crispants, la seva actitud insolent, amb aires de superioritat i sobretot la seva mordacitat li estan tornant en contra, sepultant-lo en el relatiu oblit que sofreixen els polítics que acostumen a seguir una tònica massa previsible i desafortunada a la hora d’assolir les fites establertes.
Les seves campanyes de balcanització lingüística no han sofert tot el mal que ell desitjava a la nostra llengua i cultura, ha fracassat. Som més forts del que podia arribar a imaginar; he d’admetre que realment me va deixar una mica esglaiat i atemorit amb aquesta forma de fer “política”.
D’aquesta forma, Delgado, ha reduït considerablement la superfície que ocupava a diaris i informatius autonòmics, i pel que veig, si la recupera és per anunciar que a la seva formació també hi ha lloc per a la discrepància interna.
Tres frases li vull dedicar:
1. “divide i venceràs”.........La pròxima vegada aniràs més viu i veuràs que lo que has desitjat a altres també te pot passar a tu.
2. “qui pets envia, merda rep”..........Aquesta ja la vaig dedicar a Maria Salom, és un bon lema per el PP, no trobau?
3. “mal d’altres, rialles són”.........Això és lo que volies, i això és lo que no has aconseguit.
Adéu Carlos, adéu.| « | Juny 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||