LaTorxa

En Rajoy vol avortar o és simplement mal de ventre i remordiments?

matiese | 06 Març, 2008 19:49

Pareix que lo de sa nina de'n Rajoy quedarà en un no-res. Els resultats electorals li queden de cada pic més costa amunt. El PSOE li menja terreny, els partits nacionalistes li neguen el seu recolzament en el cas que els hagués de menester per governar de forma estable, la ciutadania li passa factura per haver fomentat la crispació durant tota la legislatura, les diferents vessants ideolòquies i polítiques del seu partit es radicalitzen, polaritzen i enfronten, i per si això no bastàs en Rajoy espera una nina, que com va dir ell no se la pot treure del cap.

Segur que lo que vosté espera és una nina? Mem si lo que té són nervis per la proximitat de les eleccions, mem si és que el desastre que ha fomentat aquests quatre anys ara li vénen en contra...

Senyor Rajoy jo li hagués recomanat que parlàs amb el seu amiguet Rouco Varela, a veure si vosté podia fer l'excepció i emprar un preservatiu per tal que vosté no es trobàs en aquesta situació. Però bé, ara el mal ja està fet. De quants de mesos està senyor Rajoy, encara pot avortar? Quina llàstima lo de la llei de l'avortament, potser encara li hagués anat bé...sembla mentida lo que fan aquests "rojos", sempre van amb punyeteria, a que sí?

Bé, senyor Rajoy, jo li propòs que tengui aquesta nina, i la cuidi vosté, que vosté mateix experimenti quina és la dificultat que una mare tasta cada dia a cada minut per tal de tirar la seva vida i la dels seus infants per endavant. Vull que experimenti lo difícil que és cuidar d'un infant que haurà arribat a la vida, mentre la seva mare (en el seu cas, el seu pare) no li pot donar una estabilitat, unes oportunitats, un afecte. Vull que després de tot això s'enfronti a les tasques d'una mestressa de casa, rentar, fregar, espolsar, cuinar...

I vull que després de tot això em digui si segueix estant en contra de la llei d'igualtat, si es capaç de mantenir-se en contra de la reforma de la llei de l'avortament. Què, senyor Rajoy? Els tendrà grossos per dir-me que es manté allà mateix?

Com és capaç d'anar en contra de lleis que, donen més oportunitats a les dones (equiparant, o intentant equiparar, els seus drets amb els dels homes)?, anar en contra de lleis que, fan venir a la vida infants que no tenen un futur dessitjable per a qualsevol ésser humà?, com pot anar en contra de lleis que vulneren el dret que té una dona de fer el que vol amb el seu cos?

Per què deixa que venguin a la vida infants que sap que no rebran l'amor i l'afecte que els pertoca? quan si per vosté fos, no deixaria que les parelles homosexuals (tan capaces com qualsevol altre) donin afecte i amor a altres infants

Senyor Rajoy, baixi de l'arbre, moderi's i moderi el seu partit, avançi, evolucioni, progressi. El proper dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, seria una molt bona data per rectificar. Llàstima que si ho fes, seria segurament per treure'n un rendiment electoral i no perquè realment s'ho sentís.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Indiferència internacional. Espanya no pinta res

matiese | 04 Març, 2008 10:49

Recordau quan faltaven poques setmanes per que es celebrassin les eleccions franceses? I les del Regne Unit? les d'Alemanya? les italianes? les poloneses? les actuals primèries als EUA? el referéndum consitucional de Veneçuela? el referéndum d'independència de Kosovo? les eleccions xipriotes? les argentines?....

No se si vos vénen a la memòria aquelles setmanes que envoltaren cadascun d'aquests fets, però a mi sí. Constantment sortien a la televisió (les televisions espanyoles) conexions en directe amb aquests països (amb alguns més que amb els altres) per tal que els corresponsals mostrassin millors als habitants d'Espanya quina era la realitat del què passava en aquells moments en aquell país en concret.

Record sobretot 3 d'aquests moments: 1. Les eleccions italianes, Cuatro va fer un desplegament brutal per tal d'informar de l'imminent triomf de l'esquerra per uns pocs escocns a les cambres italianes. 2. Les eleccions franceses, algunes televisions espanyoles fins i tot varen oferir algunes parts dels debats entre Royal i Sarkozy. 3. Els caucus dels EUA que encara ara s'estan duent a terme en alguns estats d'aquell país.

Avui dematí, tot just després de berenar m'he disposat a observar si "España es un país que está en el centro de mira de la comunitat internacional, i que destaca por la importancia que cada día va adquiriendo recuperando el glorioso pasado que en su día tuvo" com diria el nostre monarca o algun patriota content de la situació actual de l'estat.

Resultats: He visitat la premsa internacional, Il Corriere della Sera, La Stampa, La Repubblica, Le Monde, Le Parisien, Le Figaro, Libération, Los Angeles Times, New York Times, The Washington Post, USA Today, The Guardian, The Times, Der Spiegel i Clarín. I en tots aquests mitjans, hi ha poquíssima informació sobre l'actualitat de les eleccions estatals espanyoles, fins al punt que molts d'aquest diaris ni tan sols en parlen. Fins i tot en un d'ells parlen d'un nou i polèmic musical que volen estrenar a Madrid i ni una sola paraula sobre ZP o Rajoy.

Conclusions: No pintam res! No importam res! Àfrica encara comença als Pirineus.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb