matiese | 19 Febrer, 2008 15:46
Europa és un continent amb tanta història que molt sovintment és difícil solucionar els problemes que sorgeixen entre pobles, cultures, societats o en definitiva nacions. Hi ha hagut al llarg de la història exemples de petites nacions que han demostrat estar a la porta de la sortida de la infància del pobles i a l’entrada de l’adolescència, i han plantat cara als que les han volgut tutelar de forma massa absoluta el seu destí, el destí d’un poble amb dret a llibertat.
Kòsov, acaba de creuar el portal de l’adolescència i declarant-se en rebeldia s’encamina amb pas ferm cap a la seva maduresa nacional, gaudint dels seus drets com a poble independent, deslligant-se dels elements que fins ara el sotmetien en l’esclavitud, l’esclavitud de no poder gaudir d’un destí, un present i un futur d’acord amb els desitjos de la majoria del país.
Rajoy, seguint la tònica política del Partido Popular al llarg d’aquesta legislatura, ha actuat demagògicament davant aquesta situació i el ressò internacional que aquesta ha provocat. Rajoy, defensa que la decisió unilateral d’independència del poble kosovar no és legitima, recolzant-se en que segons ells totes les decisions unilaterals no ho són legitimes. Per tan Rajoy acaba de declarar il•legítima la postura del PP, sobre : el decretazo, el transvasament de l’Ebre, el Yak-42, l’envaïment d’Irak, el recurs contra l’Estatut català, la llei de memòria històrica, la llei d’igualtat, el matrimoni homosexual, l’estat actual de l’economia, terrorisme, 11M, política de pactes en les passades autonòmiques....
En ZP tampoc queda curt. Durant els darrers 2 anys, ha anat virant la trajectòria de la seva política i dirigint-la cap als sectors més rancis i oblidats del PSOE, el sectors de Bono i Ibarra, que ja es llençaven als braços de la UPD de Rosa Díez. Zapatero s’ha tret l’espardenya i li ha fotut una bona batculada als seus principals socis de govern (ERC, PNB, CIU, EA, BNG, PAR, ChA, CC, NafarroaBai...)
En opinió meva, tot és pura demagògia. Tan ZP com Rajoy prefereixen salvaguardar a Espanya del tòpic: Espanya es romp; abans que adherir-se a les més recents avantguardes polítiques internacionals, sense involucrar-se en projectes tan engrescadors com Escòcia o el mateix Kòsov.
Quina alternativa tenim a l’increment constant de les polítiques centralitzadores? Aquesta és la pregunta que decidirà el meu vot....o millor dit.....ja l’ha decidit.
| « | Febrer 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | ||