LaTorxa

Fa 40 anys que el món, en molts dels seus àmbits (començant per el polític i acabant per el sexual, passant per el cultural i altres) es va agitar de forma considerable, donant pas a un estil de vida diferent i fresc. Parlem del maig del 68, però en realitat fou l'ANY 68.

Un any històric, una fita cabdal de la superació humana, ja sigui a nivell individual com col·lectiu, un èxit sense precedents al segle XX, d'una societat que aixecant la mà lliure d'armes, va impulsar un triomf dedicat a les llibertats.

El motor de tot aquest terratrèmol social, va sersens dubte, la joventut, la qual en un cop de ràbia, va canalitzar la seva energia per impulsar un canvi que es pretenia permanent. Emperò la joventut de llavors no era com la d'ara.

Era moderna, al dia, amb inquietuds, amb esperit de superació, oberta, escoltadora, ferma, capaç, rotunda, contundent, intel·ligent i culta. En general una generació que va treure de la llarga postguerra (sobretot a Europa), energia per moure un món que encara molt a poc a poc se'n sortia de les fortes sotregades de finals dels 30 i dels 40. Una generació amb l'ànsia de la superació social, amb esperit transigent, amb força, sense por i amb la seguretat de que el missatge del jove, el missatge propi havia d'arribar, fos com fos a les cúpules dirigents del món. I ho havia de fer a través de la mobilització pacífica, l'incorformisme juvenil per excel·lència.

El més important de tot això, és que si avui en dia donam importància als fets del 68, no és per altra cosa, que perquè van sortir efecte. Va triomfar l'aixecament de la veu juvenil i culta en front dels fils que dirigien de forma inadeqüada el destí del nostre futur com a pobles de llibertat.

L'esperit del 68 ha arribat als nostres dies, sí, és cert. Però ha arribat així com tocava?

És cert que la paraula llibertat ha pres molt de protagonisme a tots els nivells, però...no se'n ha perdut el sentit? I...existeix realment aquesta llibertat? Hi ha algú que es pugui declarar lliure?

Els joves d'avui es podríen definir com: ignorants, intransigents, poc dialogants, sense ambició, sedentaris (a tots els nivells), poc preparats, desinteressats (en el mal sentit de la paraula) i sobretot: engolits per l'espiral "mediàtica" que provinent dels tots els àmbits socials (sobretot polític i econòmic), manejen els fils de la joventut, amansant-la i fent-la anar per el camí del silenci i de la resignació present de la pèrdua de la lluita per el futur.

Per tan amb 40 anys, el terme llibertat, s'ha apoderat del panorama general mundial en tots i cadascun dels àmbits, i lentament tots i més els joves, ens hem esclavitzat al nou concepte de llibertat, un concepte que s'ha devaluat i frivolitzat. Sembla que ens haurem d'acostumar a les campanyes "supermegaguais" del PSOE, la negació liberal (menys en el terme econòmic) del PP, o les utòpiques propostes dels nacionalismes...això pel que fa a aquest estat "nostre"...

Un futur negre, per a una generació QUASI perduda.

Que no manqui l'esforç, que no manqui la il·lusió.

Siguem realistes: Lluitem per l'impossible

La crispació i rebuig que em crea Carles Delgado (i dic Carles, i no Carlos, perquè crec més adeqüat dir-li Carles; ben igual que ell opina que s'ha de dir Baleares o Santa Eugenia a l'entrevista amb en Federico Jiménez Losantos a la COPE, la qual està penjada a www.porbaleares.com), fan que avui vagi directament a per ell. A les totes, ni introduccions ni res.

Hi ha 8 raons per mandar-lo a callar

1. El català és la llengua de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perquè així ho diu l'Estatut d'Autonomia de la nostra comunitat des de l'any 1983.

2. Aquell estatut fou aprovat amb el suport del seu partit, ratificat a les Corts espanyoles i per decisió política (és a dir: dels de la seva raça) no es va sotmetre a consulta popular

3. La gran majoria de les teories que vosté empra per defensar la llengua balear, són fets històrics succeïts durant la Decadència. Per tal d'informar-lo del que és, el remeteixo a la viquipèdia per exemple (a veure si amb aquest vocabulari planer, li cala aquesta idea dins el cap)

4. Ja durant l'any 1931, l'avantprojecte de l'estatut d'autonomia de les illes balears, ja feia referència a diversos i forts lligams amb el Principat de Catalunya, per exemple amb la qüestió lingüística. I recolzaven aquesta causa institucions com: L'Ajuntament de Felanitx (també en mans populars actualment), l'Associació per la Cultura de Mallorca (presidida per Emili Darder - assassinat per polítics ultraespanyolistes de la dreta de l'època - i de la que formaven part altres membres com eren: Guillem Forteza o Joan Pons i Marquès) i també una gran majoria de la població de la illa de Menorca (sempre més susceptible als interessos catalanistes, ja que no ha viscut tan de temps a la interpèrie espanyolista - recordi que va ser anglesa -)

5. Trobarà molt pocs intel·lectuals de les nostres illes que li defensin la llengua balear, sense menysprear la cultura popular (de la qual me'n orgullesc de dir que la defens com si m'hi anàs la vida), la seva proposta lliuraria l'illa a la incultura, la ignorància i l'orgull de ser-ho. Procuri trobar l'equilibri, però ben mirat, començi per el seu equilibri...

6. El fet que vosté defensi una cosa que va en contra del que diu el nostre estatut hauria de ser tan greu com les acusacions que va fer el (momentàniament) líder del seu partit durant la passada legislatura al president del govern, quan li va retreure que hi ha coses que no poden ser discutides....més o manco com lo que deia Franco....ara bé, o tot discutible o res discutible...no començem a fer parts i quarts.

7. Quan el seu partit, amb Jaume Font o Pere Rotger (entre altres) li reconegui, a vosté i a tots nosaltres, que estan amb vosté i amb lo que diu...llavors ja sí, ja podrà venir a tocar-nos-els a mà plana, cosa que fa desde fa molt.

I darrera

8. És vosté filòleg? Idò que punyetes fa, xerrant de coses que no sap?

Tots sabem que actualment i des de fa ja molt i molt de temps en política es distingeixen dos principals bàndols (per dir-ho d'alguna forma), que no són altres que esquerra (o progressisme) i la dreta (o conservadurisme). Doncs bé ja fa temps que el panorma polític no sols de Balears sinó de tot el món, està canviant de forma molt ràpida, fins a tal punt que l'escenari polític ha canviat i s'ha complicat molt; tan, que alguns termes no és que canviïn de significat, sinó que capgiren el seu significat.

Avui en dia seguim entenent per dreta conservadora, a les forces polítiques que es fixen com a objectiu el manteniment d'una societat "xapada a l'antiga", en que les coses han de variar poc perquè segueixi anant bé, en que la societat sigui jeràrquica, econòmicament liberal per tal d'enfortir les capes que encapçalen aquestes forces.

En canvi, per esquerra progressista entenem als grups polítics caracteritzats per l'ànsia de la renovació social, reforma econòmica, i tot un conjunt de mesures que globalment anirien dirigides a l'assoliment de canviar constantment a la societat per tal de convertir-la en un objecte dinàmic i variable, obert a experiències noves en tots i cadascun dels àmbits.

Emperò les coses ja no són així:

Avui en dia la dreta (i me dirigesc sobretot al Partido Popular de las Islas Baleares) encara conserva algunes de les seves característiques, com per exemple el model econòmic, però en canvi no li interessa gens conservar la cultura, les activitats pròpies de les arrels del nostre poble, el rejoveniment de la nostra cara social per adaptar-la als nous temps, en poques paraules: un avenç cap a la radicalització de l'obscurantisme que caracteritza avui en dia aquestes forces. (Això si tenim en compte el que significa "Obscurantisme" segons el diccionari general de la llengua catalana: "Oposició sistemàtica a la cultura i a la instrucció de les classes populars"; tot i així convé demanar a l'expert en filologia balear, Carles Delgado o al seu amiguet Román Piña Homs - el qual ha escrit avui un article al diari EL MUNDO, extraordinàriament tediós, i flagrantment malintencionat - quina és la definició d'aquest mateix terme en "lengua balear")

Senyors del PP, forces manipuladores de la opinió pública, ignorants orgullosos de ser-ho, malintencionats, etc: Posau-vos les piles! Heu perdut el nord (i també el poder), per alguna cosa serà. El vostre discurs crispador no ha sortit tot l'efecte que volieu, el poble respon amb la fermesa que li pertoca; perquè avui en dia som un poble més fort i menys ignorant, per tot això els vostres objectius no es compliran. Si voleu que es compleixin ja sabeu lo que vos toca: fer-nos dèbils i ignorants.

Vosaltres decidiu.

Ahir va sortir publicada a El Mundo una carta de Carles Delgado, de temática lingüística. En aquesta carta, Delgado defensava la suposada llengua balear, recolzant-se en alguns arguments, la majoria dels quals els qualificaria de tèrbols i de molt més que dubtosa fiabilitat. De totes formes he de dir que si mateix, Delgado va admetre que la lingüística no és el seu fort, y que és un ignorant en aquest tema, tot i que ansia aprendre'n per defensar els seus arguments, fet que demostra un bri de consideració, però un bri, sols un bri.

He d'admetre que jo lingüista no ho sóc, tampoc. Emperò la diferència entre ell i jo, és que ell defensa uns ideals promoguts per gent que té pocs coneixements lingüístics, i jo defens els ideals de la gent que realment sap sobre aquests temes. I sense més miraments me disposaré a fer una crítica sobre el que va dir Delgado, deixant ben clar que jo (com ell) no som filòleg.

Delgado defensa que la llengua que es parla a Balears és el Balear, i no el català. I ho defensa amb punts com els següents:

1. El Balear, va tenir una gramàtica més antiga que el Català, per això el Balear és llengua independent del Català. I jo dic: per la mateixa regla de tres, les teories actuals sobre àtoms (per posar un exemple) són errònies. Les de Demòcrit foren les primeres (sols parlava de 4 tipus de àtoms: Foc, aigua, aire i terra) i com que foren les primeres teories, són les bones. Supòs que per Delgado no hi deu haver raó per seguir investigant en medicina, supòs que deu creure que encara s'ha de seguir curant com a la prehistòria. Per què investigar? Per què reelaborar teories?

2. No s'ha pogut demostrar que el Rei Jaume I repoblàs terres balears amb catalans. I d'on surten llinatges com: Mas, Barceló, Rosselló...?

3. No es corresponen noms topogràfics del Principat amb els de les Illes. Potser Vilafranca, Porreres, Alqueria Jussana (antic nom de Ses Salines, Jussana significa "del sud", és un adjectiu molt antic català. De fet al Principat existeix una comarca anomenada Pallars Jussà).

Bé, i mil coses així, les quals són per a mi: totalment absurdes. Igualment d'absurd me sembla que una persona que defensa la llengua balear, tengui la seva presentació a la plana web de l'ajuntament que dirigeix en llengua catalana i castellana. És coherent? o simplement li fa vergonya posar en pràctica les seves paraules? i si és això darrer no dóna molt a pensar, que el que pretén és aconseguir que la gent confongui conceptes? Coneix Delgado el lema : Divideix i venceràs?, està posant en practica Delgado l'eximpli de la Mata de Jonc?

Convé pensar-hi.

Pareix que lo de sa nina de'n Rajoy quedarà en un no-res. Els resultats electorals li queden de cada pic més costa amunt. El PSOE li menja terreny, els partits nacionalistes li neguen el seu recolzament en el cas que els hagués de menester per governar de forma estable, la ciutadania li passa factura per haver fomentat la crispació durant tota la legislatura, les diferents vessants ideolòquies i polítiques del seu partit es radicalitzen, polaritzen i enfronten, i per si això no bastàs en Rajoy espera una nina, que com va dir ell no se la pot treure del cap.

Segur que lo que vosté espera és una nina? Mem si lo que té són nervis per la proximitat de les eleccions, mem si és que el desastre que ha fomentat aquests quatre anys ara li vénen en contra...

Senyor Rajoy jo li hagués recomanat que parlàs amb el seu amiguet Rouco Varela, a veure si vosté podia fer l'excepció i emprar un preservatiu per tal que vosté no es trobàs en aquesta situació. Però bé, ara el mal ja està fet. De quants de mesos està senyor Rajoy, encara pot avortar? Quina llàstima lo de la llei de l'avortament, potser encara li hagués anat bé...sembla mentida lo que fan aquests "rojos", sempre van amb punyeteria, a que sí?

Bé, senyor Rajoy, jo li propòs que tengui aquesta nina, i la cuidi vosté, que vosté mateix experimenti quina és la dificultat que una mare tasta cada dia a cada minut per tal de tirar la seva vida i la dels seus infants per endavant. Vull que experimenti lo difícil que és cuidar d'un infant que haurà arribat a la vida, mentre la seva mare (en el seu cas, el seu pare) no li pot donar una estabilitat, unes oportunitats, un afecte. Vull que després de tot això s'enfronti a les tasques d'una mestressa de casa, rentar, fregar, espolsar, cuinar...

I vull que després de tot això em digui si segueix estant en contra de la llei d'igualtat, si es capaç de mantenir-se en contra de la reforma de la llei de l'avortament. Què, senyor Rajoy? Els tendrà grossos per dir-me que es manté allà mateix?

Com és capaç d'anar en contra de lleis que, donen més oportunitats a les dones (equiparant, o intentant equiparar, els seus drets amb els dels homes)?, anar en contra de lleis que, fan venir a la vida infants que no tenen un futur dessitjable per a qualsevol ésser humà?, com pot anar en contra de lleis que vulneren el dret que té una dona de fer el que vol amb el seu cos?

Per què deixa que venguin a la vida infants que sap que no rebran l'amor i l'afecte que els pertoca? quan si per vosté fos, no deixaria que les parelles homosexuals (tan capaces com qualsevol altre) donin afecte i amor a altres infants

Senyor Rajoy, baixi de l'arbre, moderi's i moderi el seu partit, avançi, evolucioni, progressi. El proper dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, seria una molt bona data per rectificar. Llàstima que si ho fes, seria segurament per treure'n un rendiment electoral i no perquè realment s'ho sentís.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• 1968-2008. La pseudojoventut d'avui dia.
• Li hem d'aturar els peus JA
• Paradoxa política
• Carta a Carles Delgado
• En Rajoy vol avortar o és simplement mal de ventre i remordiments?
• Indiferència internacional. Espanya no pinta res
• Les cucales del PP i del PSOE
• Incongruència social i demagògia política
• Qüestió de celles.
• Les propostes "populars"

• General [15]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom